The spirituality in the paintings of Paulina Bedrack

The spirituality in the paintings of Paulina Bedrack

Sandra Miranda Cirlot / Art Historian

A latent spirituality resides in the paintings of Paulina Bedrack. It is reflected through such varied objects as typewriters, diving helmets, floating dolls, or wheels rusted by the passage of time. And It is precisely the trace that time has left imprinted on these objects that contributes to creating a mysterious atmosphere in the almost white canvases.

These found elements that are found completely decontextualized from their usual place unleash a strange reaction in us, the viewers: they make us ponder the new functions of these objects. More precisely, they lead us to question the infinite possibilities possessed by all the elements that surround us in our daily life.

We are thus led, as we contemplate Paulina Bedrack's large canvases, to witness the multitude of meanings they generate in us.

Atemporality is another of the concepts inherent in her work. A careful observation of any of Paulina Bedrack's pictures transports us into a nonexistent time, an imaginary time, a time regulated by the individual rhythm we carry within us. And this is one of the things that is incredible and transporting about her art. Once inside, we ourselves decide what to confront and also, depending on our mood, what forms we are capable of distinguishing from other forms.

Els catalans i l'Art

Els catalans i l'art


Daniel Castells / Futurcatalà


Vivim en un país que només produeix esportistes i cuiners. I algú podria dir... i artistes plàstics. Mireu sinó la quantitat de creadors brillants i cèlebres que han nascut o han passat per casa nostra: Miró, Dalí, Picasso, Tàpies... Tanmateix, qualsevol persona que conegui el panorama cultural i artístic català sap que en aquest país no s'inverteix ni un cèntim en els nostres artistes plàstics. I això que tenim el millor planter de creadors del món. Es una llástima perquè es dona el cas que, contràriament al que molts es pensen, els artistes aporten, i han aportat al llarg de la història, beneficis incalculables a l'economia de Catalunya.

Fixem-nos, per posar un exemple, en el cas d'en Dalí. Actualment, l'obra del genial pintor és un dels pilars de l'oferta turística del país, i promou la visita a Catalunya de milions d'estrangers cada any. O fixem-nos en Picasso o Miró. Els beneficis que aporta el seu art a les arques del país, tant si ens atenim a considerar l'aspecte econòmic com si ens centrem en el prestigi cultural, són extraordinaris. En el cas de Picasso, el seu museu és el més visitat del país, amb permís del museu del Barça, és clar. El mateix passa amb en Tàpies ... Milions de turistes visiten Catalunya per veure l'obra de tots aquests artistes. I tanmateix, quants diners van invertir els governs català o espanyol de l'època en la seva formació o promoció? O millor dit, quants diners inverteixen actualment els governs en els seus creadors? Cap ni un, sens dubte. Tothom ho sap. Ni ajuda econòmica, ni ajuda material, ni ajuda fiscal .Res de res.

La majoria de creadors, que ara són símbol i bandera del país, van haver d'emigrar a Europa per a ser reconeguts i apreciats. A Espanya, els esportistes reben ajudes de tota mena i assoleixen celebritat, els artistes, en canvi, no compten per res i, a no ser que marxin, difícilment ningú apreciarà el seu treball. En realitat, per ser coherents, Picasso, Miró o Dalí haurien d'haver donat el fons de la seva obra a França, que és el lloc on, malgrat les dificultats, van fer nom i fortuna.Sobreviure de la pintura, de l'escultura o de qualsevol nova modalitat artística a Catalunya esdevé una fita quasi impossible donada la poca predisposició a la compra d'art original per part dels particulars d'aquest país.

L'altre dia vaig visitar l'estudi de la Paulina Bedrack amb motiu dels tallers oberts de Gràcia. La Paulina és un dels nous valors emergents, però n'hi ha molts altres. Pintors i escultors joves que lluiten per exercir la seva professió en un mercat insensible. La Paulina em va comentar que la majoria d'obres que ven a les galeries de la ciutat són adquirides per clients estrangers del nord d'Europa o d'Itàlia. El mateix em van venir a dir la pintora alemanya fincada al Poblenou, Uli Schulz que m'assegurava que a Europa és més habitual que un particular inverteixi mil o dos mil euros en l'obra d'un artista emergent. També l'escultora noruega Grete Rövik-Larsen ha notat aquesta diferència essencial en venir a viure i treballar al barri de Gràcia.

Els catalans comprem poc art i això que diem que ens agrada. Tampoc comprem ni pensant en inversió de futur i, per aquest motiu, no ens interessem gaire per les noves tendències o els nous valors. En general, els catalans desconeixem l'art contemporani i preferim menysprear-lo, a pesar d'omplir-nos la boca d'elogis envers Picasso, Miró o Gaudí . Aquesta actitud tan nostrada ens deixa a la cua d'Europa en adquisició d'art i és un llast dels quaranta anys d'incultura i ostracisme franquista. Es exactament la pèssima tradició dels museus espanyols. No van comprar l'obra dels seus joves creadors quan era desconeguda i barata i ho van haver de fer després, quan ja havien triomfat a l'estranger, pagant quantitats astronòmiques als col·leccionistes europeus, japonesos i nord-americans. Aquesta nefasta estratègia ens ha costat molt cara. I, per desgràcia, ja s'ha tornat una costum malaltissa que està provocant el tancament de moltes galeries a Barcelona i arreu de Catalunya.

Són molts els artistes plàstics que treballen a casa nostra. Les galeries del carrer Montcada o de Consell de Cent, o els tallers oberts de Gràcia, del Poblenou o del Raval ens ofereixen l'oportunitat d'acostar-nos a l'obra de centenars de creadors. Hi coneixereu els treballs de la Clara Sullà, de la Elisa Assler, de la Maria Sola, de la Vinka Grbic, de la Susana Ballesteros, la Monia Touis, d'en Sebastián Sánchez Zelada, i molts d'altres...

La espiritualidad en la pintura de Paulina Bedrack

La espiritualidad en la pintura de Paulina Bedrack


Sandra Miranda Cirlot / Historiadora del Arte


La espiritualidad se halla latente en los lienzos de esta artista chilena, reflejada a través de objetos difusos como vetustas máquinas de escribir, casquetes de buceo, muñecas flotantes o ruedas oxidadas por el paso del tiempo. Es precisamente la huella que el tiempo ha dejado impresa en estos objetos, la que contribuye a crear una atmósfera misteriosa en las telas, cuasi blanquecinas. Estos elementos que se hallan completamente descontextualizados de su lugar habitual, desencadenan una reacción extraña en nosotros, los espectadores, pues hace que nos planteemos las nuevas funciones de esos objetos, en definitiva que nos cuestionemos las infinitas posibilidades que poseen todos aquellos elementos que nos rodean en nuestra vida diaria. Es por este motivo que al contemplar las grandes telas de Paulina Bedrack somos testigos de la multiplicidad de significados que éstas pueden generar en nosotros.

Su obra se halla camino de la abstracción, no obstante, su vínculo con el mundo terrenal se establece precisamente a partir de estos objetos. El miedo a romper esa ligazón con el mundo más inmediato, facilita en cierto sentido la comprensión de su obra, en la que siempre hallamos elementos que nos recuerdan algo que hemos visto con anterioridad. Estos parecen planear sobre superficies inmensas que oscilan entre tonalidades azules, a veces verdosas, amarillas, salmón e incluso blancas; la paleta cromática de colores pastel parece dotar a sus obras de un carácter evanescente, como si poseyeran autonomía propia y quisieran desmarcarse de los rígidos límites impuestos por el marco.

La intemporalidad es otro de los conceptos inherentes a su obra. Al observar con detenimiento cualquiera de las pinturas de Paulina, nos dejamos arrastrar a un tiempo inexistente, un tiempo imaginario, un tiempo que se rige por el ritmo individual que llevamos dentro. Y eso es lo increíble y a la vez interesante de su obra, en la que somos nosotros los que decidimos a lo que nos enfrentamos, y también los que, en función del estado anímico que nos invade, somos capaces de distinguir unas formas u otras. Así pues, su obra está en evolución constante, nunca es un objeto determinado, sino muchos al mismo tiempo, y eso es lo que la convierte en definitiva en una obra rica y variada, y no menos compleja.

La obra de Paulina Bedrack genera en el espectador un cúmulo de sensaciones muy intensas, pues éste se enfrenta a sus propios miedos, angustias, alegrías y despropósitos de un modo muy personal, intentando encontrar en los objetos, en los colores tenues, en los espacios infinitos respuestas que atemperen su espíritu.

L’espiritualitat a l'obra de Paulina Bedrack

L’espiritualitat a l'obra de Paulina Bedrack


Sandra Miranda Cirlot / Historiadora d’Art


L’espiritualitat es troba latent en les teles d’aquesta artista xilena, reflexada a través d’objectes difusos com ara antigues màquines d’escriure, casquets d’immersió, nines flotants o rodes oxidades pel pas dels anys. Es precisament el rastre que el temps ha deixat imprès en aquests objectes el que contribueix a crear una atmosfera misteriosa en el llenç, quasi blanquinós. Aquests elements, que es troben completament descontextualitzats del seu lloc habitual, desencadenen una reacció estranya en nosaltres, els espectadors, ja que ens indueixen a plantejar-nos les noves funcions d’aquests objectes. En definitiva, que ens conviden a qüestionar-nos les infinites possibilitats que posseeixen tots els elements que ens envolten en la nostra vida diària. Es per aquest motiu que al contemplar les grans teles de Paulina Bedrack som testimonis de la multiplicitat de significats que aquestes poden arribar a generar en nosaltres.

La seva obra es troba camí de l’abstracció, no obstant, el seu vincle amb el món terrenal s’estableix precisament a partir d’aquests objectes. La por a trencar aquest lligam amb el món més immediat facilita, en cert sentit, la comprensió de la seva obra, on sempre trobem elements que ens recorden alguna cosa que ja hem vist amb anterioritat.

Aquests semblen planejar damunt superfícies immenses que oscil.len entre tonalitats blaves, de vegades verdoses, grogues, salmó o fins i tot, blanques; la paleta cromàtica de colors pastel aporta a les seves obres un caràcter evanescent, com si posseïssin una autonomia pròpia i volguessin deslligar-se dels rígids límits imposats pel marc.

L'atemporalitat és un altra dels conceptes inherents a la seva obra. En observar amb deteniment qualsevol de les pintures de Paulina, ens deixem conduir a un temps inexistent, un temps imaginari, un temps regit pel ritme individual del nostre interior. I aquest aspecte és allò increïble i, alhora, interessant de la seva obra, donat que som nosaltres els que decidim a què ens enfrontem, i també els que, en funció del nostre estat anímic, tendim a entreveure unes formes o unes altres. Així, la seva creació pateix una evolució constant. Mai és un objecte determinat, sinó molts al mateix temps, i aquest fet li confereix, en definitiva, riquesa i varietat, i no menys complexitat.

L’obra de Paulina Bedrack genera en l’espectador un conjunt de sensacions molt intenses, donat que el convida a encarar-se als seus propis temors, a les seves angoixes, alegries i als seus despropòsits d’una manera molt personal, tractant de retrobar en els objectes, en els colors tènues, en els espais infinits respostes que temperin el seu esperit.